Xerrada al 31 d'octubre.

Ja comencem a ser una pila d'escoles, d'experiències i famílies que decideixen empendre un camí educatiu diferent al que ens ofereix el sistema.

Són moltes les causes que empenyen a tot aquest nou impuls pedagògic del país, ganes de canvis, d'aire nou, insatisfacció pel que trobem o els propis infants que movilitzen a tota la família entorn una nova idea de créixer i de viure.

Alguns d'aquests intents són força reeixits, i ja es comencen a veure escoles de pedagogies anomenades alternatives que agafen certa magnitud. 

Nosaltres som una d'aquestes iniciatives, petita i sense massa ressò, amb una trajectòria de moment curta i amb una il·lusió molt gran, la il·lusió dels qui comencen.

Però en tot aquest conjunt d'escoles que apareixen i es fan un lloc en el món, quin lloc ocupen les escoles Waldorf? Quina és la nostra aportació als infants?

Les iniciatives Waldorf busquen una resposta diferent en cada infant, malgrat se'ns puguin plantejar les mateixes preguntes en les etapes de creixement, trobem en cada possibilitat una nova resposta. I en el nostre camí pedagògic ens encoratgem per descobrir-les. El camí de buscar i d'escudrinyar quins són els misteris que s'amaguen en l'essència humana ens fa Waldorf.

Aquest proper dissabte 31 d'octubre tenim la sort de rebre la visita d'en Lluís Romaní, la seva llarga trajectòria dins la Walford a Catalunya feia que el ventall de possibilitats per una xerrada fos ampli. Finalment vam triar aquest títol "Educació i autoeducació com a camí interior". 

Intuïm que la visita d'en Lluís probablement ens ajudi a plantejar-nos noves preguntes que ens facin fer camí i entendre encara més la Waldorf com a camí de cerca, trascendència i autoconeixement.

Tot un repte.

Fins el dissabte.